Col·loquis del Renaixement · "El joc al segle XVI"

Conferència a càrrec del Mag Iñaki

Quan miràvem temes per fer el col·loqui d'aquesta nova edició de la Festa del Renaixement vam estar pensant sobre què podia versar, i aquest ja que dintre de les nostres activitats presentàvem el joc de l'oca gegant com a novetat, vam decidir fer aquest petit col·loqui sobre el joc al segle XVI.

Ens sembla que és un tema molt interessant i ens va fer decidir el fet de que la Festa del Renaixement, en els seus orígens comptava amb una activitat directament relacionada amb els xiquets i xiquetes i que er Jugar al segle XVI.

Aquesta activitat sorgeix de les investigacions de les historiadores de la Festa en aquell moment, Núria Segarra i Ester Galindo qui, basant-se en el quadre dels jocs infantils de Brueghel, proposen reproduir alguns d'aquells jocs en una activitat per als xiquets i xiquetes.

I així es fa. Es recreen alguns d'aquells jocs i naix Jugar al segle XVI, una activitat pròpia, amb patrimoni propietat de la Festa i que anava evolucionant i ampliant-se any rere any, fins el punt que l'any del 500 aniversari del Quixot es van fer jocs específics sobre aquest tema que van viatjar per altres festes europees.

Ara tot això s'ha perdut i els jocs per als xiquets els fan dintre del mercat d'època havent perdut, una vegada més, una altra de les iniciatives i activitats pròpies de la Festa.

Des de la Busca de Tortosa vam voler recuperar aquesta activitat i així ho hem fet any rere any, millorant i ampliant la nostra oferta i recuperant una activitat pròpia que creiem que cobreix un sector de públic que s'ho mereix. Els xiquets i xiquetes, que són els veritables protagonistes dels jocs.

En el món dels adults, el joc ocupa la porció de temps que anomenem oci, és a dir, el temps lliure no dedicat a la producció de béns. 

En el món dels nens, sobretot en la seva primera infància, el seu temps el dedica a donar satisfacció a les seves necessitats vitals: menjar, dormir i jugar.

EL JOC AL'ANTIGUITAT

El nen del Paleolític havia de dedicar gairebé tot el seu temps, igual que els seus progenitors, a la recerca d'aliment. Amb el descobriment de l'agricultura, l'home es fa sedentari i pot dedicar algun temps a altres activitats que no siguin merament productives. És en aquest moment quan el nen pot practicar activitats lúdiques que no siguin jugar amb el seu propi cos, buscar menjar o dormir.

El nen dels primers poblats de la Vall del Nil, fa milers d'anys, s'entretenien quan eren nadons amb sonalls fets pels adults amb fibres vegetals i peces d'argila. El nen d'aquestes èpoques també utilitzava nines de drap, fusta o argila, com ho testifiquen els objectes apareguts en algunes tombes de l'antic Egipte o de Mesopotàmia.

Els nens jugaven, tant en temps dels faraons com de les antigues Grècia i Roma, a imitar als seus majors. Per això, en una societat completament militaritzada, els petits "jugaven" a soldats. Tenien, així mateix, cavalls de fusta, que, de vegades, eren simple pals amb una corda a manera de regnes com els que utilitzàvem altres nens a la primera meitat del segle XX, milers d'anys després d'aquells altres nens de l'antiguitat clàssica. A més dels jocs militars, hi havia altres jocs com el cèrcol, la pilota, la baldufa, les tabes, els daus, les bales i les nines, que han sobreviscut al llarg del temps. 

Les joguines eren fets pels mateixos pares o per artesans, però sense que es pogués considerar una activitat econòmica. 

Mentre que els nens de les antigues Grècia i Roma jugaven a soldats o amb el cèrcol o les tabes, les nenes imitaven en els seus jocs a les seves mares. Nines de drap, fusta o argila existien en gairebé totes les llars. Algunes nines eren rígida, altres tenien les extremitats degudament articulades mitjançant filferros o tires de cuir que unien les diverses parts. 

EL JOC EN LES EDATS MITJANA I AL RENAIXEMENT 

L'Edat Mitjana va suposar per al nen un retrocés en el camp del joc i la joguina. Les nenes, tant en els llogarets com en els castells eren preparades per a la realització de les tasques domèstiques, gairebé sense temps per jugar; mentre que els nens feien el mateix però referit a la vida militar o la cura dels animals.

Seria en el Renaixement quan el joc infantil tornés a recuperar la importància que va tenir en l'antiguitat clàssica. 

Pensadors humanistes com Thomas More, Lluís Vives i Erasme consideraven el joc com una activitat important per a l'aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual del nen: doncs jugant, fins i tot el nen pot aprendre.

No obstant això, no en tots els llocs el joc infantil era considerat com una cosa positiva per al desenvolupament del nen. A l'Europa calvinista, el joc infantil era posat com a exemple de vagància, del que no havien de fer els adults.

Quan es pensa en els jocs que es van jugar durant el renaixement molta gent pensa en dos valents cavallers carregant l'un contra l'altre en els seus cavalls. Però quan comences a fer algunes investigacions ens sorprèn que hi ha moltíssims jocs que es van jugar en aquell temps. 

Una cosa que també descobrim és que molts dels jocs renaixentistes utilitzen més l'enginy que els actuals. 

Els jocs es poden dividir en 5 categories bàsiques

1. Jocs Esportius

Normalment són jocs on es requereix la destresa física d'un individu o una habilitat especialitzada d'una persona. 

Semblava ser que si un objecte podia ser llençat, aixecat o mogut se li podia associar un joc. Per exemple el joc de les birles. 

Hi havia també jocs com tir amb arc, la lluita lliure o el tamburello, l'ancestre del tenis. 

Altres jocs esportius favorits del renaixement són les justes i combat simulat. 

Finalment hi havia el calzio, similar al futbol que es jugava amb 25 jugadors a cada equip.

2. Jocs per a xiquets

Aquests eren la majoria de vegades els més simples dels jocs, però també són alguns dels més divertits. 

Hi ha un quadre famós titulat "Jocs de nens", en què el pintor holandès Pieter Brueghel "el Vell" representa un conjunt de nens en una plaça d'una ciutat flamenca realitzant vuitanta-sis jocs diferents: saltant a la piola, jugant a la pilota, jugant a fet i amagar, jugant amb el cèrcol, comptant endevinalles, etc.

A què jugaven els nens de temps del Renaixement? Doncs a jocs que pràcticament han arribat fins al segle XX, encara que amb lleugeres variacions i amb altres noms.

Els nens i nenes de les classes menys benestants es resignaven a jugar amb cavallets de fusta i nines de drap o de cartró.

Els nens de les corts i de la noblesa en canvi tenien joguets i nines amb tal perfeccionament que va arribar a ser, en la majoria dels casos, un article de luxe. Els fastuosos vestits amb els quals es ataviaban, fabricats amb sumptuoses teles i sofisticats brodats, les van convertir en el regal perfecte de reis. 

Les nines deixaven de ser així un entreteniment exclusiu dels més petits per transformar-se en capritx de madurs monarques.

Les creacions eren molt complexes, els ninots es van articular i van incorporar nous materials com el metall. Era l'època dels titelles i autòmats, evident manifestació dels coneixements mecànics de l'època. Els autòmats hidràulics van fer les delícies de la Cort. 

En 1515, amb motiu de la visita a Milà de Francesc I de França, els Medici van encarregar a Leonardo da Vinci un símbol d'unió entre francesos i italians. L'artista va fabricar el lleó autòmat, un primitiu robot que després de donar unes passes obria el seu pit i deixava sortir flors de lis. A partir de llavors els prínceps i sobirans no van desistir en l'afany de presumir dels seus extraordinaris autòmats fomentant la seva perfeccionament.

Van ser també comuns en aquesta època els famosos soldadets de plom, fabricats especialment a Alemanya. Les nines d'aquest període es vesteixen com les seves propietàries, sent reflex dels costums dels seus majors i al mateix temps s'acompanyen amb tota mena d'articles d'ús domèstic: vaixelles, fireta, mobles, vestits, animals, etc. Les cases de nines que tant èxit van collir eren encara pròpies de reines i princeses.

3. Jocs de cartes i d'atzar

Els jocs d'atzar van ser inventats per l'home amb l'objectiu de temptar la sort alhora que es divertien amb aquests passatemps.

Tot i que daten al voltant de l'any 2000 aC, la invenció de la impremta va canviar la història i va revolucionar el joc d'atzar i va permetre, a més de crear baralles de cartes impreses, també imprimir regles i portar-los a les classes més baixes, el que va facilitar el desenvolupament de manera exponencial. 

A l'Europa de l'Edat Mitjana, on hi havia una gran bretxa entre rics i pobres, els jocs d'atzar més complexos eren reservats per a la noblesa, sobretot perquè eren els que disposaven del temps i els diners per gastar. El joc dels daus va ser el més freqüent en les classes més baixes.

El desenvolupament del joc com a tal es va produir al final del sistema feudal, on les condicions de vida de les persones van millorar, amb el que més prosperitat i més cultura van propiciar aquest tipus de jocs.

Es pot dir que el Renaixement va representar, en tota la història, el veritable desenvolupament i afirmació dels jocs d'atzar, fins i tot va donar inici a la creació dels primers casinos (a Venecia) i del joc del pòquer. 

4. Jocs De Taula

Aquests són jocs que es juguen sobre algun tipus de taulell que podien ser de tela, fusta o pedra. 

Alguns exemples són els escacs, el solitari o el backgammon, reservats la majoria de vegades per a la cort.

En contraposició el Renaixement ens portà dos nous jocs populars el joc de l'oca, la primera versió del qual va ser regalada per Francesc I de Mèdici de Florència a Felipe II d'Espanya entre 1574 i 1587. O el parxís, provinent de l'índia. 

Com podeu veure en aquest petit recorregut per la història del joc al segle XVI, aquests no es diferencies gaire dels nostres jocs, i de fet els Jocs de sempre que oferim a la Busca no difereixen gaire els d'avui dia dels que es jugaven al segle XVI.

Juguem i recuperem la nostra història!